Resultats de la cerca
Es mostren 3021 resultats
Máximo Gómez
Història
Independentista cubà.
El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901
Ramón Freire y Serrano
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto
Louis-Antoine de Bougainville
Història
Comte de Bougainville.
Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France
Moktar Ould Daddah
Política
Polític maurità.
Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980
comte de Vergennes
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Gravier, polític francès.
Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra
Jean-Baptiste Jourdan
Història
Militar
Militar francès.
Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830
Andregot I d’Aragó
Història
Comtessa d’Aragó (922-925) i reina de Pamplona.
Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir
Poniatowski
Família noble polonesa, els caps de la qual, des del 1764, detingueren el títol de príncep.
Dels seus membres cal esmentar Stanisław Poniatowski 1676-1762, que intervingué en la guerra del Nord al costat de Carles XII de Suècia, Estanislau II de Polònia i Józef Poniatowski Viena 1763 — Leipzig 1813, defensor de la independència polonesa enfront de Rússia, ministre de la guerra del gran ducat de Varsòvia i general dels exèrcits napoleònics, mort ofegat quan cobria llur retirada després de la batalla de Leipzig Una branca de la família s’establí a França
Aruba

Vista d’Aruba
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al grup de les illes de Sotavent, situada davant la costa de Veneçuela. La capital és Oranjestad.
El principal recurs econòmic el constitueix la refinació de petroli importat de Veneçuela, seguit del turisme Descoberta pels espanyols vers la fi del segle XV, fou colonitzada pels neerlandesos el 1634 Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 1986, any en què esdevingué país amb estatut a part Tot i que hom preveia concedir la independència i, prèviament, celebrar un referèndum que l’havia de legitimar pel 1996, el 1994 els governs holandès i d’Aruba acordaren posposar indefinidament aquests processos
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina