Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Arxiu Històric de Girona

Seu de l’Arxiu Històric de Girona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.
Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també disposa de fons…
Ismael Elies Pitarch i Segura
Història del dret
Jurista i professor.
Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels…
Jacinto Octavio Picón y Bouchet
Literatura
Escriptor castellà.
Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi…
Santiago Grisolía i García
Medicina
Bioquímica
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…
Aurelio Roncaglia
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de moltes …
Raymond Brasilin Montgomery
Geografia
Oceanògraf, físic i meteoròleg.
Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…
Vicent Salavert i Roca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de…
Pacomi
Cristianisme
Monjo egipci, iniciador del cenobitisme.
De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les…
Josep Ardèvol i Gimbernat
Música
Compositor, fill de Ferran Ardèvol.
A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un…
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina