Resultats de la cerca

En la pràctica clínica es diferencia la uniorificial de la pluriorificial La secreció d’un sol galactòfor indica una patologia intraductal èctasi ductal, papilloma intraductal, càncer, etc i la secreció pluriorificial és secundària a una patologia endocrina o a l’efecte secundari d’algun medicament L’estudi de la telorrea uniorificial es basa en l’estudi citològic del líquid secretat i la realització d’una galactografia En canvi, en la telorrea de causa endocrina cal comprovar la concentració de prolactina a la sang i, si és alta, estudiar la hipòfisi mitjançant ressonància magnètica per…

Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de pas per l’…

El més important és l’ acetoacetat d’etil , CH 3 COCH 2 COOC 2 H 5 , que en realitat existeix com una mescla en equilibri de dos tautòmers la forma cetònica i la forma enòlica, la primera de les quals domina àmpliament a la temperatura ordinària És un líquid d’olor agradable que bull a 180,8°C, lleugerament soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics usuals S’obté a partir de l’acetat d’etil, tractant-lo, per exemple, amb sodi metàllic, i industrialment serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l’antipirina

És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…

Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió

Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria

Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar

Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència

La seva estructura consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre És un líquid incolor, miscible amb alcohol i èter i immiscible amb aigua, que bull a 84°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per calefacció del succinat disòdic amb trisulfur de difòsfor Dóna reaccions de substitució electròfila en la posició α, i s’hidrogena amb facilitat És més reactiu que el benzè, el qual acompanya sempre com a impuresa en la natura i del qual pot ésser separat per sulfonació en fred És emprat en síntesi orgànica

És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià