Resultats de la cerca
Es mostren 4999 resultats
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per…
Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà
Història del dret
Jurisconsult.
Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al…
Josep Carles Costa
Halterofília
Aixecador d’halterofília.
Recordista català sub-17 en la categoria de 69 kg Competí representant el Club Halter de Lleida Aconseguí la quarta posició en els Campionats Iberoamericans en la categoria de 77 kg 2006 Es proclamà subcampió estatal absolut en la categoria de 77 kg 2006 i júnior en la mateixa categoria 2006 També fou campió de Catalunya absolut en la categoria de 77 kg 2006 i júnior en la categoria de 85 kg 2006 Participà en els Campionats d’Europa júnior 2007 Formà part de la selecció catalana d’halterofília i entrenà al Centre d’Alt Rendiment Esportiu CAR de Sant Cugat del Vallès a les ordres…
Núria Velasco Pardo
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
Membre del Club Patrícia de Lleida, debutà en competicions estatals el 1992 En categoria sènior, aconseguí la medalla de bronze en la prova de cèrcol del Campionat d’Espanya 1999 Fou campiona d’Espanya per equips i segona en la classificació general d’aquesta competició 2000, en què guanyà la medalla d’or en corda i la medalla de bronze en cèrcol i maces Entre el 1999 i el 2001 també formà part de la selecció catalana El 2002 debutà amb la selecció estatal, i fou sisena tant al Campionat d’Europa 2003, 2006 com al Campionat del Món 2003, 2005 Participà en els Jocs Olímpics d’…
Xavier Torrebadella Flix
Esport general
Professor d’educació física.
Llicenciat a l’INEFC de Barcelona, s’especialitzà en bibliografia històrica catalana i espanyola de l’educació física i l’esport És professor al CAR de Sant Cugat i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona Forma part del grup de recerca Innovació Didàctica i Valors a l’Educació Física i l’Esport de la UAB i del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport GISEAFE de l’INEFC de Barcelona Ha publicat L’esport català durant la Segona República el Comissariat d’Educació Física i Esports de la Generalitat de Catalunya 2000, 150 anys…
Ramon Serratosa i Queralt
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento…
Museu d’Art Modern Jaume Morera
Museu
Museu de Lleida, inaugurat el 1917.
Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres…
Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i professora de llengua i literatura castellanes.
Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats…
Jaume Nadal i Acero
Música
Compositor, organista i director català.
Ingressà a l’Escolania de Montserrat al principi del segle XIX, sota el mestratge de J Vinyals El 1807 abandonà Montserrat i anà a Lleida, on fou organista del convent de les carmelites descalces Poc després és documentat a Madrid com a organista de la parròquia de San Martín Durant la guerra del Francès perdé la plaça d’organista Llavors començà a fer classes particulars i a dirigir orquestres de teatres per tal de guanyar-se la vida, al mateix temps que ampliava els seus estudis, sobretot en el camp del contrapunt El 1829 era a Valladolid, com a director d’orquestra d’una…
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina