Resultats de la cerca

Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930 També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales 1925 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932

Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic

El SEDEC també assessora i orienta pel que fa a l’aprenentatge de l’aranès i ha estat el principal impulsor dels Programes d’Immersió Lingüística a les escoles de Catalunya immersió lingüística El 1986 inicià la collaboració amb institucions i entitats homòlogues dels Països Catalans per a la normalització lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari Inclou el projecte Anselm Turmeda per a l’ensenyament de la llengua a l’alumnat procedent d’altres cultures i amb altres llengües per tal de facilitar la seva integració

Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues molt insegur encara, el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra 1859 Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland ‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869

Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué…

Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes Professor a Innsbruck 1880-1900 i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma 1901-15, 1921-28, fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste ‘Història dels papes’, 1886-1932, obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats

Professor a Copenhaguen 1903-37 Format en la línia dels neogramàtics, és autor d’una labor considerable en gramàtica comparada més de trenta obres en danès, anglès, francès o alemany sobre els dialectes indoeuropeus i llurs relacions amb les llengües semítiques o finoúgriques, sobre l’albanès, l’armeni, l’hitita, el tokhari, etc Però, sobretot, la seva principal aportació és en el domini del celta, amb la seva monumental Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen 1909-13 També és autor d’una història de la lingüística, The Discovery of Language 1924

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en…