Resultats de la cerca

Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki…

Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…

Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels impulsors de la…

Després de ser becat per la Fundació Puigvert 1960-62, s’establí a Barcelona el 1968, i poc després s’especia-litzà en medicina física i de l’esport Collaborà amb el RACC en l’organització de rallis i disposà de llicència internacional d’automobilisme fins el 1968 i de motonàutica fins el 1980, amb la qual capitanejà l’equip català en diverses competicions El 1970 creà l’Escola de Jutges de la Federació Catalana de Motonàutica i l’any següent entrà a la junta directiva d’aquesta federació Dirigí l’Escola de Jutges i Mesuradors de la Federació Espa-nyola de Motonàutica 1970-92 i…

Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…

Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les installacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes la Selva Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou bombardejada la reconstrucció fou difícil i costosa El 1951 signà contracte amb RHODIACETA —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’Estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova…

Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del govern de…