Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Les esportelles, els getons i els pesals
Art gòtic
Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…
Umberto Eco

Umberto Eco
© Thessaloniki Book Fair
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòsof, assagista i novel·lista italià.
Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…
Santa Agata (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Exterior a l’església des del costat sud-oriental, amb l’absis, semicircular, a primer terme L Prat Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època És el temple de Santa Àgata Mapa 330M781 Situació 31TCG855435 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple JCT Història A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem pogut recollir d’…
Josep Maria Torras i Ribé
Historiografia
Historiador.
Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…
Sant Hilari Sacalm
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Hilari Sacalm es troba al centre de la vila antiga, de la qual presidia la primitiva sagrera i més endavant la pobla o població, amb privilegis i exempcions concedits pels senyors de Solterra Mapa L38-13333 Situació 31TDG594366 APF Història De l’església parroquial de Sant Hilari Sacalm, dedicada al bisbe de Poitiers, hom té constància a partir de l’any 922, juntament amb les veïnes esglesioles de Santa Margarida de Vallors, Sant Mateu de Joanet i Santa Maria de Mansolí, sota la jurisdicció del castell de Solterra L’origen de l’església, però, sembla…
Salvador Dalí i Domènech
Cinematografia
Pintor, guionista i teòric.
Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…
,
Equinococcosi o hidatidosi
Patologia humana
L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…
Mol·lusc contagiós
Patologia humana
Definició El mollusc contagiós és una alteració de l’epidermis, d’origen víric, caracteritzada per l’aparició de nombroses pàpules arrodonides i petites que són del mateix color de la pell, i que en general no provoquen molèsties És molt contagiosa, tant d’una persona a una altra com, en la mateixa persona afectada, d’una zona del cos a una altra Causes i freqüència Aquest trastorn és causat per un virus del grup dels poxvirus i constitueix una malaltia molt comuna, tot i que no se n’ha determinat amb exactitud la freqüència de presentació Afecta especialment infants i persones joves, però…
Síndrome d’immunodeficiència primària o congènita
Patologia humana
Definició Reben el nom de síndromes d’immunodeficiència primària o congènita un grup de malalties d’origen genètic caracteritzades per una fallada quantitativa o qualitativa en algun dels variats mecanismes que intervenen en el sistema immunitari, cosa que afavoreix sobretot el desenvolupament d’infeccions repetitives de tipus diversos generalment mortals en absència de mètodes preventius i terapèutics adequats Causes i tipus L’origen de les síndromes d’immunodeficiència congènita és una alteració genètica, de tipus molt diversos i amb patrons de transmissió hereditària diferents per a cada…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina