Definició
El mol·lusc contagiós és una alteració de l’epidermis, d’origen víric, caracteritzada per l’aparició de nombroses pàpules arrodonides i petites que són del mateix color de la pell, i que en general no provoquen molèsties. És molt contagiosa, tant d’una persona a una altra com, en la mateixa persona afectada, d’una zona del cos a una altra.
Causes i freqüència
Aquest trastorn és causat per un virus del grup dels poxvirus i constitueix una malaltia molt comuna, tot i que no se n’ha determinat amb exactitud la freqüència de presentació. Afecta especialment infants i persones joves, però també en poden patir persones d’edat.
El mol·lusc contagiós es transmet per contacte directe de persona a persona, o bé a través d’objectes, com ara tovalloles i roba en general. Sovint, el contagi s’esdevé per relació sexual, pel contacte íntim que s’hi estableix. També és freqüent l’autoinoculació, de manera que la mateixa persona afectada es transmet la malaltia d’una zona de la pell a una altra.
Després d’haver penetrat en l’epidermis, el virus envaeix especialment les cèl·lules de les capes profundes i n’altera l’estructura dels gens. Aquests gens contenen la informació corresponent a la reproducció cel·lular, i, a causa de l’alteració de l’estructura, es formen cèl·lules anormals, més grans del que és habitual, que es reprodueixen ràpidament. La formació de capes de cèl·lules anormals provoca les lesions típiques d’aquesta malaltia.
Manifestacions
Les manifestacions de la infecció es presenten al cap d’un període que oscil·la entre catorze dies i cinquanta a partir del contacte amb el virus, quan el trastorn de la regeneració de les cèl·lules epidèrmiques es fa evident.
Les lesions són molt característiques. Es tracta de pàpules semiesfèriques, ben circumscrites, de superfície llisa i brillant, del mateix color de la pell. Acostumen a tenir un porus central del qual, si hom n’esprem la pàpula, surt una secreció blanca semisòlida similar a la llet coagulada.
Des del moment de l’aparició, les lesions es desenvolupen a poc a poc, fins que arriben a fer de 5 mm a 10 de diàmetre al cap d’un període de temps que comprèn entre sis setmanes i dotze. En alguns casos més aviat estranys, poden atènyer els 2 cm o 3 de diàmetre.
El nombre de lesions és variable. Normalment n’hi ha poques, però com que sovint es contagien a zones veïnes, de vegades n’hi poden haver desenes. Es localitzen sobretot a la cara, el coll, les parpelles i les aixelles. Quan es transmeten per contacte sexual, es presenten habitualment en l’àrea genital i l’anal.
Evolució i complicacions
Cadascuna de les lesions, individualment, acostuma a desaparèixer espontàniament en un període de 2 mesos a 4, el temps necessari perquè el sistema immunitari elimini els virus i es generi, en les zones afectades, una nova epidermis en substitució de la que va resultar alterada. Però com que les lesions són en general múltiples i s’inoculen d’una part del cos a una altra, la persona afectada pot tenir mol·luscs durant molt de temps, perquè quan unes lesions guareixen se’n presenten d’altres de noves.
El guariment de cada lesió sol ésser progressiu. Quan un traumatisme desprèn la pàpula, la pell es regenera normalment. També hi ha la possibilitat que la lesió resulti sobreinfectada per bacteris. Si és així, la mateixa infecció la destrueix.
En una desena part dels casos, al cap d’un mes de l’inici de les lesions es presenta una dermatitis eczematosa a la zona que les envolta. No es coneix la causa d’aquesta dermatitis, però desapareix quan guareixen les lesions.
Si les pàpules es localitzen a la parpella o la vora de l’ull, es pot presentar una inflamació de la conjuntiva o la còrnia, que també guareix quan s’eliminen les lesions.
Diagnosi i tractament
La diagnosi es basa en l’aspecte de les pàpules, que és molt característic.
Si les lesions no són gaire nombroses, s’extreuen amb un instrument tallant, la cullereta dermatològica; després hom hi aplica tintura de iode per acabar d’assecar el residu de pell humida que hi queda i evitar-ne la posterior infecció. Quan les lesions són nombroses, habitualment s’hi aplica una substància citotòxica destructora de les cèl·lules, com és el podofilí. Hom reserva aquest mètode per als casos en què les lesions són nombroses, perquè les substàncies citotòxiques poden irritar la pell sana.