Equinococcosi o hidatidosi

L’equinococcosi, o hidatidosi, és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans.

L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’Echinococcus granulosus, cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud. El cap o escòlex disposa de ganxos i ventoses amb què es fixa a la mucosa de la paret intestinal del gos. Els gossos infestats eliminen els ous del paràsit amb els excrements, que li contaminen els pèls, i també el sòl i les plantes. El contagi de l’home es produeix pel contacte directe amb gossos infestats, per exemple tocant un gos i ficant-se els dits a la boca, o per ingestió de verdura crua contaminada. En ingressar en l’organisme, els ous travessen la mucosa del budell prim i amb la sang arriben al teixit hepàtic, o eventualment als pulmons o d’altres òrgans, com ara els ossos o el teixit nerviós. En qualsevol d’aquestes localitzacions es desenvolupa un o més quists hidatídics, que consten d’una capa de teixit fibrós, elaborada pel mateix organisme per encapsular els paràsits; d’una paret elaborada pels mateixos paràsits, i de nombroses formacions vesiculars que contenen escòlexs, o caps dels cucs, a partir dels quals es produeix el desenvolupament. El diàmetre dels quists hidatídics creix al voltant d’un centímetre l’any, i poden atènyer entre 20 cm i 30 cm. El cicle vital del paràsit es completa quan el gos ingereix vísceres crues d’animals que contenen quists hidatídics.

La hidatidosi és relativament freqüent a la conca de la Mediterrània, la Península Ibèrica i el sud i l’oest d’Amèrica del Sud. Al nostre medi predomina a les zones rurals.

El trastorn evoluciona de forma simptomàtica en un 90% dels casos. Les manifestacions més importants es produeixen quan els quists, per la localització o el volum que presenten, comprimeixen diversos òrgans o teixits. Les complicacions tenen lloc quan la paret dels quists s’esqueixa, per exemple per un traumatisme, permetent la sortida de nombroses vesícules que es poden disseminar cap a d’altres teixits, bé per contigüitat o bé per la sang, provocant la formació de nous quists, sovint múltiples. També, després de l’esqueixament d’un quist, sol produir-se una reacció al·lèrgica, que pot ésser en forma d’erupcions cutànies del tipus de la urticària o, en els casos greus, de xoc anafilàctic. Els quists hidatídics del fetge poden ésser palpables i, quan comprimeixen les vies biliars, també es manifesten amb icterícia, o tonalitat groguenca de pell i mucoses. De vegades s’infecten per diverses espècies de bacteris formant abscessos, o cavitats purulentes, que evolucionen amb dolor abdominal i febre. Quan s’obren, els paràsits poden disseminar-se cap a la cavitat abdominal o cap a la cavitat pleural. Els quists hidatídics dels pulmons poden comprimir i esqueixar els vasos sanguinis: aleshores es manifesten amb episodis de tos d’expectoració sanguinolenta, o fins i tot amb hemorràgies greus. Aquests quists pulmonars, quan s’obren, poden abocar el contingut a l’exterior, en forma d’expectoracions, o a la pleura. En altres teixits, com el sistema nerviós central, els ossos, la melsa o els ronyons, els quists hidatídics poden causar manifestacions similars als tumors.

La diagnosi pot deduir-se quan es detecten masses anormals al fetge, els pulmons o d’altres òrgans, especialment si hi ha antecedents d’episodis d’urticària. En les anàlisis de sang hom pot observar un increment en la concentració d’eosinòfils, un tipus de glòbuls blancs. La confirmació diagnòstica s’obté mitjançant proves serològiques específiques, destinades a detectar els anticossos de l’E. granulosus a la sang.

El tractament és generalment quirúrgic, i consisteix a extirpar el quist hidatídic. Darrerament s’empra un fàrmac antiparasitari, el mebendazole, que té la capacitat de penetrar el quist. És probable que en el futur, a mitjà termini, aquest medicament, o d’altres, puguin substituir o complementar la cirurgia. Com a mesura profilàctica, hom aconsella als propietaris de gossos que no els alimentin amb vísceres crues i que els sotmetin a controls veterinaris periòdics, per detectar i tractar una eventual hidatidosi.