Resultats de la cerca
Es mostren 3830 resultats
Guionistes Associats de Catalunya
Cinematografia
Agrupació professional de guionistes constituïda a Barcelona el 1997, després de sis anys de formar part de la secció de guionistes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC.
Adherida a la Federació de Guionistes Europeus FSE i a la Federació d’Associacions de Guionistes Europeus FAGMA, té entitat jurídica pròpia i el seu màxim objectiu és la defensa dels drets dels afiliats en l’àmbit laboral, de drets professionals, registre de contractes, formació i informació, etc El 2002 comptava amb 178 socis, dels quals els de ple dret tenen com a mínim un guió comunicat públicament de cinema, ràdio o televisió Des de la seva fundació els presidents han estat Guillem-Jordi Graells 1997-98, Lluís Arcarazo 1998-99, Mercè Clascà 1999-2000, Francesc Lucchetti 2000-2002 i…
àcid perclòric
Química
Oxoàcid mineral líquid, incolor, higroscòpic i tèrmicament inestable, que s’estabilitza per dilució amb aigua.
Té una densitat d’1,764 i bull a 39°C i 56 mm de mercuri És molt soluble en l’aigua i forma amb aquesta un azeòtrop de punt d’ebullició màxim que conté un 71,6% de l’àcid Hom l’obté per destillació a pressió reduïda del perclorat potàssic amb àcid sulfúric del 96% De fort caràcter oxidant, s’encén o explota quan es troba en contacte amb materials fàcilment oxidables, especialment en calent És un àcid molt corrosiu És emprat en medicina, en anàlisi química, com a catalitzador àcid, i per a la fabricació d’explosius
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a Roma un procés…
Amador Rodríguez Céspedes

Amador Rodríguez Céspedes
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey
Alejandro Morera Soto
Futbol
Futbolista.
Fou jugador del Futbol Club Barcelona les temporades 1933-34 i 1934-35 Davanter centre, en la seva primera campanya fou el màxim golejador de l’equip Fou alineat 76 partits, marcà 63 gols i guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Anteriorment havia jugat al Centro Gallego cubà i a la Liga Deportiva Alajuelense de Costa Rica En deixar el Barça jugà una temporada amb l’Hèrcules i retornà a Costa Rica, on és considerat el millor jugador de la seva història L’estadi de l’Alajuelense porta el seu nom Jugà una vegada amb la selecció catalana
Juan García Lorenzana

Juan García Lorenzana (a la dreta)
Federació Espanyola d'Handbol
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre Fitxà pel FC Barcelona la temporada 2005-06 procedent de l’Ademar de Lleó 1997-2005 Amb l’equip blaugrana guanyà la Copa d’Europa 2011, dues Lligues 2006, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2008, 2009, una Copa Asobal 2010 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2009, 2010 És el màxim golejador de la his-tòria de la Lliga Asobal Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i el Campionat del Món 2011
Francesc Peralta Acero
Futbol
Futbolista.
Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols
Gabriel Bau Fortanete
Futbol
Futbolista.
Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana
José Antonio del Castillo Pérez
Natació
Nedador i entrenador de natació.
Nedà amb el CN l’Hospitalet i començà la carrera d’entrenador en el seu club Posteriorment, fou entrenador del CN Montjuïc de categories inferiors 1993-96 i entrenador en tots els nivells del CN Sant Andreu, on assolí la direcció tècnica i treballà amb nedadors com els germans Alan i Brenton Cabello 1997-2009 Després treballà al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès preparant nedadors de màxim nivell, com el recordista mundial Rafael Muñoz o la medallista europea Mercedes Peris Al juny del 2018 fou nomenat director tècnic de la Federació Catalana de Natació
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina