Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
Sant Andreu de Bigaranes
Antiga església
Antiga església del municipi de Santa Maria la Mar (Rosselló), al NW del poble.
Conserva un retaule del començament del segle XVII, obra de Jaume Forner
el Paredó
Caseria
Caseria del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al NW de la vila.
Osroene
Territori del NW de la Mesopotàmia comprès entre el Taure i el riu Eufrates.
Província de l’imperi selèucida, fou posteriorment s II aC un regne autònom Conquerida per Trajà 116 dC, mantingué una certa autonomia, però Dioclecià l’annexà a la diòcesi d’Orient Per la seva capital, Edessa, l’Osroene fou el centre d’irradiació de la cultura siríaca
Mors
Illa
Illa del NW de Jutlàndia, Dinamarca, a l’amt de Viborg, en el Limfjorden.
Des del 1968 la seva població s’integra en el municipi de Morsø De costes retallades, dos ponts la uneixen amb l’illa de Vendsyssel-Thy i amb la península, respectivament Hi predominen l’agricultura ordi i la ramaderia porcí
Anzolla Dell’Emilia
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, Itàlia, 13 km al NW de la capital.
Volínia
Geografia històrica
Regió històrica del NW d’Ucraïna, drenada pel Bug i pel Prip’at’ Superior.
Poblada per eslaus, a les acaballes del segle X fou incorporada al principat de Kíev, i al final del XII, unida al ducat de Galítsia, esdevingué independent El 1240 sofrí l’escomesa dels mongols, i des del començament del segle XIV, d’una manera progressiva, Lituània hi establí el seu domini amb l’oposició de Polònia, que també la cobejava La disputa es resolgué el 1386, en constituir-se l’estat lituanopolonès Els repartiments de Polònia del 1793 i el 1795 atribuïren a Rússia quasi tota la Volínia el tractat de Riga 1921 la dividí entre Polònia i l’URSS i el 1939 la Volínia polonesa fou…
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…
la Vila
Masia
Masia del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, que denomina un veral.
Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038
Útica
Ciutat antiga
Antiga ciutat púnica de l’Àfrica, tocant a la Mediterrània, al NW de Cartago.
Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre
picos de Urbión
Massís
Massís del NW de la serralada Ibèrica, a Castella i Lleó (2 264 m).
Hi predominen els materials calcaris Mesozoic, fortament marcats pel glacialisme quaternari Hi neix el Duero
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina