Resultats de la cerca

Deixeble d’Espinosa Membre de l’Acadèmia de Sant Domènec 1670 Entre les seves obres sobresurten L’alliberament de sant Pere Mèxic, coll Mayer, que hom ha relacionat amb Herrera el Mozo i Carreño, Miracle de les naus per Sant Vicent Ferrer i El Compromís de Casp 1664 València, convent de Sant Domènec i diverses altres obres a convents de València i a Madrid Hom el considera un dels representants destacats de la influència de Velázquez a la pintura valenciana Publicà una Cartilla de pintura 1674 El seu germà Llucià Salvador i Gómez , també pintor, té obres…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre…

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i…

Enviat a Itàlia pel seu protector, el comte de Pembroke, després del 1597, adquirí a Venècia un exemplar de les obres de Palladio el 1601 Anà a Dinamarca invitat per Cristià IV 1603, tornà a Londres el 1605 i fou escenògraf de la cort Després d’un altre viatge a Itàlia 1613-15, polemitzà amb Ben Jonson, inspector d’obres del príncep de Galles, amb qui abans havia collaborat Difongué el palladianisme a Anglaterra i fou nomenat inspector d’obres del rei fins el 1643 Construí el Banqueting House de Whitehall a Londres 1619-21 i la Queen's House a Greenwich…

Ha escrit, entre altres obres, les novelles Don Goyo 1933, Madrid, reportaje novelado de una retaguardia heroica 1937, El secuestro del general 1973, Jaguar 1976 i les obres teatrals Lázaro 1941, Trilogia ecuatoriana 1959

Actuà en obres de Frederic Soler, amb la companyia La Gata Dirigí obres teatrals al Liceu, al Teatre Novetats i al del Nou Retir Autor de Sant Martí de Brufaganya , melodrama en vers 1871

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621

Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol El tundidor de Mallorca , 1843 Juana Grey , 1848 o en collaboració La Beltraneja , 1871 La Fornarina , 1876, etc També traduí nombroses obres del francès

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778