Resultats de la cerca

Anà a Peterburg el 1861 hi dirigí l’orquestra particular del príncep Iussupov i, des del 1869, la de l’Òpera Imperial, on succeí Liadov Hi dirigí més de 4 000 representacions i les principals estrenes d’òperes russes Escriví òperes, quatre simfonies, música de programa, etc Čajkovskij li dedicà la seva òpera La donzella d’Orleans 1881

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on…

Format com a cantant al cor de la catedral de la seva ciutat natal, posteriorment estudià al Royal College of Music de Londres i fou membre de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1973 fundà The English Concert, formació especialitzada en el repertori antic amb criteris historicistes i amb la qual ha realitzat importants enregistraments i gires internacionals S’ha especialitzat en el repertori anglès -sobretot H Purcell i GF Händel- i també ha enregistrat obres de JS Bach, A Scarlatti, A Vivaldi i J Haydn, entre d’altres El 1985 debutà amb The English Concert al Japó -on tornà el 2001-…

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-…

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica del Nord com a…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’…

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos