Resultats de la cerca

Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556,…

Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa, en particular…

Impulsà la creació d’un museu a Manises i d’una escola de dibuix per a fomentar la indústria de ceràmica local Escriví diversos treballs de tipus històric, alguns dels quals –com ara La cerámica en la provincia de Castellón , Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia o Historia de las matemáticas del siglo XVII y en particular de D Vicente Tosca– restaren inèdits Això no obstant, en publicà d’altres La cerámica apuntes para su historia 1894, La música su historia, instrumentos, sonido y escalas 1894 i Pallantia Vulgo Valencia, la Vieja su historia, su río Turia y el…

Després de graduar-se a Harvard 1908 s’interessà inicialment per la composició i direcció orquestral Seeger és, però, especialment conegut per la seva tasca com a musicòleg i docent Ensenyà en diverses universitats Berkeley, Yale, Los Angeles, Harvard, etc i estudià principalment aspectes teòrics propis de la musicologia, com també músiques tradicionals D’una gran originalitat en el seu pensament sobre la música, exercí una considerable influència tant en la musicologia en general com en l’etnomusicologia en particular, i realitzà valuoses contribucions a la institucionalització…

Estudià amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Monsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres Després de dirigir diversos grups corals i instrumentals fou director titular de la Banda Municipal de Barcelona, càrrec que exercí des del 1980 fins al 1993 Collaborador habitual de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou nomenat director associat l’any 1981, ha treballat amb solistes de gran prestigi internacional Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu 1974, ha estat molt vinculat a l’òpera, en particular a les representacions dels Amics de l’Òpera de…

La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…

El 1830 entrà a l’escola normal superior, però en fou expulsat perquè participà en la revolució d’aquell any Republicà fervent, fou arrestat i condemnat a presó Morí a conseqüència de les ferides rebudes en un duel d’honor Els seus treballs matemàtics són d’una gran importància en el desenvolupament de l’àlgebra En la seva teoria d’equacions hom pot apreciar que ja utilitzà els conceptes de grup i de cos, bé que no en donà cap definició formal en particular, inicià l’estudi dels cossos finits Actualment hom anomena teoria de Galois la part de l’àlgebra que estudia les extensions…

Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa…

  Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992…