Resultats de la cerca
Es mostren 3690 resultats
El TSJC anul·la la setmana laboral de 35 hores als ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment els acords adoptats per vuit ajuntaments de Catalunya que havien pactat una reducció de la setmana laboral a 35 hores La mesura havia estat adoptada pels ajuntaments de Calonge de Mar, Premià de Mar, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Ribes, Torelló i Tortosa La decisió del TSJC provoca la reacció dels delegats sindicals de CCOO, UGT i CGT, que es manifesten a la tarda davant la Delegació del Govern de Catalunya a Barcelona
agent d’inflament
Química
Additiu de certs plàstics que, afegit durant el procés de fabricació, fa que apareguin estructures cel·lulars de baixa densitat al producte final.
L’augment de la temperatura durant aquest procés provoca la descomposició o bé el canvi d’estat dels agents d’inflament i, com a conseqüència, la formació d’oclusions o de porus plens de gas dins el material plàstic Aquests agents són anomenats químics, si es descomponen, com l’azocarbonamida, i físics, si només passen de líquid a gas, com és el cas del pentà Poden ésser usats, entre altres plàstics, amb el policlorur de vinil PVC, les resines ABS i el polietilè de baixa i d’alta densitat
Ptolemeu VIII
Història
Rei d’Egipte (145-116 aC).
Germà de Ptolemeu VI, regnà amb ell 170-163 aC fins que regnà a la Cirenaica 163-145 aC En l’intent de prendre Xipre 154 aC, fou derrotat pel seu germà Mort aquest 145 aC, es casà amb la vídua Cleòpatra II i amb la fillastra d’aquesta, Cleòpatra III L’oposició de la població hellenística provocà que Cleòpatra II l’expulsés 130 aC Reconciliats novament 124 aC, emprengué una política de protecció als autòctons i a la seva religió, i donà una àmplia amnistia 118 aC
Maurici I de Saxònia
Història
Duc (1541-47) i elector de Saxònia (1547-53).
Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau
María Jesús de Ágreda
Cristianisme
Religiosa castellana, de nom María Coronel de Azana.
Abadessa 1627-62, fou confident i consellera 1643-65 de Felip IV de Castella Processada per la inquisició 1650 per la seva doctrina, en resultà absolta Escriví nombroses obres, la principal de les quals, La Mística Ciudad de Dios o Historia de la Reina de los Ángeles —publicada després de la seva mort—, fou condemnada per la inquisició 1672 i més tard pel Sant Ofici la Sorbona tampoc no l’acceptà 1696 Això provocà grans polèmiques La seva correspondència amb el rei és d’un gran interès històric
Margarida de Nàpols
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Elisabet de Lorena Es casà el 1445, amb Enric VI d’Anglaterra Intelligent i enèrgica, dominà per complet la voluntat del marit i el substituí, de fet, en el govern Es féu impopular per la seva submissió als Beaufort i a llur política francesa La seva política provocà la guerra de les Dues Roses Després del triomf del seu fill Eduard a Towton, s’exilià a França Aliada amb el comte de Warwick, tornà a Anglaterra, però fou definitivament vençuda a Tewkesbury l’any 1471
Lluís VII de França
Història
Rei de França (1137-80).
Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra
Lleó X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni de Mèdici en esdevenir papa (1513-21).
Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc
Oswald Ernal Mosley
Història
Política
Polític anglès.
Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
