Resultats de la cerca

Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York Compongué més de…

Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la…

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la…

Participà, com a cap de les joventuts comunistes, en la revolució del 1919 el 1923 anà a Moscou Amb el pseudònim de Pedro , des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE El mateix any 1932 passà a Barcelona, i hom li ha atribuït una gran influència en la constitució del Partit Comunista de Catalunya i, a partir del juliol del 1936, en la política del PSUC, especialment amb relació als fets de Maig del 1937 i la repressió contra el POUM Havent tornat a Hongria, formà part del primer govern de coalició, constituït pel novembre del 1945 per MRákosi, i posteriorment el sustituí en…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim Émile Ajar La…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim…

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals…

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…

Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona  i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana  i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba,…