Resultats de la cerca

Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració contra la reina…

De família noble, el 1535 anà a les Índies Occidentals com a auditor general Explorà el riu Magdalena 1536-37 El 1538 inicià la colonització del Nou Regne de Granada amb la fundació de les ciutats de Santa Fe de Bogotà, Tunja i Vélez El 1539 coincidí amb les expedicions de Nicolás de Federman i de Sebastián de Belalcázar, amb els quals arribà a un acord De retorn de l’expedició, anà a la península Ibèrica, on malversà els diners Mariscal i regidor de Bogotà 1551, el 1568 esdevingué adelantado de Nova Granada, però morí mentre intentava ocupar els territoris encomanats És…

Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou professor de…

Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980  Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el caos 1990,…

Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec…

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d…

Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio 1893 es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio 1903 Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novelles més celebrades, Wagahai-wa neko de aru ‘Soc un gat’, 1905 i Botxan 1906, de caràcter humorístic Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novelles Kōjin ‘El viatger’, 1913,  Kokoro 1914,  Mon ‘La porta’,…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…

El poble portuguès, sota la dominació castellana, fonamentà les seves esperances d’independència en el retorn del rei, el qual, mitificat, esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebellia del país Aquesta creença donà peu que al llarg dels s XVI i XVII sorgissin impostors anomenats els “falsos dom Sebastià”, com el “rei de Penamacor”, jove d’origen humil d’Alcobaça 1584, Mateo Alvares “rei d’Ericeria”, el qual arribà a tenir una petita cort i un exèrcit de 800 homes, i Gabriel Espinosa, que, com els seus predecessors, morí a…

El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins el 1560,…