Resultats de la cerca

Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de la informació…

Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…

A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897, El puñao de rosas 1902…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…

Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’…

Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…

Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de Saüquedell Com…

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en…

Aquest castell presideix el poble de la Floresta Es tracta d’un gran casal goticorenaixentista, força ben conservat Els primers esments del castell dels Castellots són al Llibre Verd de la catedral de Lleida En un document datat el 1170 l’església lleidatana reclamà a Guisla tots els delmes del castlà del castell dels Castellots, tal com consignava el seu difunt marit, Berenguer Dalmau, en el seu testament Segons J Lladonosa, arran de la conquesta, l’antic terme dels Castellots es dividí en dues parts, una part reial, que s’integrà al terme de les Borges Blanques al principi del segle XIII…

Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del…