Resultats de la cerca
Es mostren 1246 resultats
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a…
Ilerda
Historiografia catalana
Revista de divulgació cultural lleidatana de periodicitat semestral creada el 1943 com a òrgan d’expressió científica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i desapareguda el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers…
la Zona Franca
la Zona Franca
© Fototeca.cat
Sector del terme municipal de Barcelona
destinat al port franc de la ciutat.
Reclamat per Barcelona des de la darreria del s XVII, fou creat el 1926 hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual, tot i que hom emprengué obres de delimitació de la Zona Franca, la installació de la SEAT en féu témer la desaparició Després de les riuades del 1962 hom hi creà un…
la Fortesa

Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual…
Jaume Bellés i Collado
Economia
Tècnic comercial i d’assegurances.
Després de passar grans dificultats familiars en ocasió de la guerra civil, comencà a treballar a la companyia Mutua General de Seguros, on romangué fins el 1955 Més tard, i ja amb experiència en aquest camp, fou contractat per una altra companyia d’assegurances per treballar a Guayaquil Equador, on s’establí Més tard entrà a la societat Milko Bar, a la mateixa ciutat, on tingué el càrrec de gerent de l’empresa També treballà com a gerent a la Compañía Hispano-Ecuatoriana, en el grup d’empreses Inesca i a la Casa Española, dedicades al comerç de café, cacau, llana i cotó El 1968…
Simon Rattle
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià percussió a la Royal Academy of Music Fundador i director de la Liverpool Sinfonia 1970-72, director assistent de la BBC Scottish Orchestra i de la Royal Liverpool Philarmonic Orchestra 1977-80, el 1979 debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles i en 1980-88 assumí la titularitat de la Simfònica de Birmingham Debutà al Covent Garden el 1990, el 1993, a Salzburg i el 1987 a l’ Orquestra Filharmònica de Berlín El 1999 els músics d’aquesta formació el designaren director artístic per a la temporada 2002-03 en substitució de Claudio Abbado Romangué com a…
Antonio Marañón
Història
Guerriller absolutista.
Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves…
Lluís Mallart i Guimerà
Antropologia
Antropòleg.
Fundador d’Agermanament, se n'anà al Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu Evuzok fins el 1968 Aquell mateix any se n'anà a París a perfeccionar els seus estudis d’antropologia i obtingué el doctorat el 1971 És professor a la Universitat de Nanterre i especialista en antropologia religiosa i mèdica Entre les seves publicacions cal destacar Un poble africà etnologia i pastoral 1971, Médecine et pharmacopée Evuzok 1977, Ni dos ni ventre Religion, magie et sorcellerie Evuzok 1981 i Sóc fill dels Evuzok 1993 La classificació i l’…
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen…
Juan Marichal López
Literatura
Escriptor canari.
Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton EUA, on fou deixeble d’ Américo Castro i es doctorà el 1949 Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic Liberal en la tradició de Larra , Unamuno , Giner de los Ríos , Machado , Ortega i Gasset , Azaña , del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina