Resultats de la cerca
Es mostren 1660 resultats
Guido von Starhemberg
Història
Militar
Militar.
Comte de Starhemberg Assolí el grau de general i el 1703 fou nomenat cap de les tropes imperials a Itàlia, durant la guerra de Successió El 1706 fou destinat a Hongria, on lluità contra Ferenc Rákóczy i els independentistes hongaresos, els quals derrotà 1708 Aquest any fou traslladat a Catalunya, on fou cap de les forces austriacistes 1708-13 El 1712 assetjà Girona per a recuperar-la de mans dels filipistes, però havent rebut a la darreria de novembre o al principi de desembre l’ordre de preparar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, alçà el setge quan la victòria ja semblava…
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…
Antonio López García
Pintura
Escultura
Pintor i escultor castellà.
Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El…
Castell de Jafra (Olivella)
Art romànic
El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del Penedès El castell…
Sant Bartomeu de Tascals, ara Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp)
Art romànic
Aquesta església, al nord-oest del terme, ara reemplaçada per l’actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, fou la primitiva parròquia del terme de les Borges del Camp Fins al final del segle XIV, l’església parroquial de Sant Bartomeu atenia els fidels de Tascals, les Borges, les Voltes, les Irles i Riudecols L’any 1384 se signà un conveni entre els homes de les Borges i els de Riudecols i les Iries segons el qual aquests darrers acceptaven que es construís una església a les Borges, que esdevingués parròquia i que ells quedessin alliberats de contribuir a les despeses de…
Solimà I
Història
Soldà otomà (1520-66), conegut, entre els turcs, per Kanuni (‘el Legislador’).
Fill de Selim I, conquerí Belgrad 1521, s’emparà de Rodes 1522 tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács 1526, saquejà i ocupà Buda, la capital imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on installà Joan I Szapolya signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad 1534, mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut Mort Joan Szapolya, reprengué 1541 les campanyes a Hongria hi signà la pau definitiva el 1562 A l’interior…
Pablo de Sichar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1808-31).
Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una…
Bartolomé Bermejo

Bartolomé Bermejo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…
Ramsès II

Estàtua de Ramsès II, ubicada a l’entrada del temple de Luxor
© Corel / Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XIX (1304-1237 aC).
Fill de Sethi I , heretà d’ell una sòlida posició a Palestina que li permeté d’intentar recuperar Síria, perduda en període d’Al-Amarna Després d’una primera campanya 1301, dugué a terme la seva famosa expedició de l’any 1300, en la qual lliurà la indecisa batalla de Kadeš contra l’hitita Muwatalliš Aquest semifracàs, que ell intentà de convertir en els seus texts en una victòria personal, provocà diverses revoltes a Palestina que sufocà en tres campanyes 1299 o 1298, 1297 i 1295 El 1294 decidí d’atacar novament els hitites, penetrà a Síria i prengué les importants ciutats de Tunip i Qatna…
Tunip
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat síria, encara no identificada.
Ha estat situada aproximadament a uns 25 km de Qatna, a l’W, i a uns 15 km d’Homs Síria, al NW Vassalla primerament del regne d’Iamkhad o d’Alep ~1770-1665 aC, a partir del segle XVI aC entrà en l’àrea d’influència hurrita Aproximadament del 1550 al 1463 aC tingué un paper cabdal, juntament amb Kadeš, contra la penetració egípcia a Síria en suport del regne també hurrita de Mitanni —durant la primera campanya 1483-82 de Tuthmosis III a l’Àsia secundà eficaçment Kadeš contra aquest faraó, i en el decurs de la cinquena 1476 participà en la defensa d’Ullaza— El 1463, però, Tuthmosis III ocupà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina