Resultats de la cerca
Es mostren 1666 resultats
Josep Cristòfor Sorni i Grau
Història
Polític republicà.
Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43 El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària poc després fou elegit membre del comitè republicà…
Guido von Starhemberg
Història
Militar
Militar.
Comte de Starhemberg Assolí el grau de general i el 1703 fou nomenat cap de les tropes imperials a Itàlia, durant la guerra de Successió El 1706 fou destinat a Hongria, on lluità contra Ferenc Rákóczy i els independentistes hongaresos, els quals derrotà 1708 Aquest any fou traslladat a Catalunya, on fou cap de les forces austriacistes 1708-13 El 1712 assetjà Girona per a recuperar-la de mans dels filipistes, però havent rebut a la darreria de novembre o al principi de desembre l’ordre de preparar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, alçà el setge quan la victòria ja semblava…
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…
Antonio López García
Pintura
Escultura
Pintor i escultor castellà.
Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El…
Castell de Jafra (Olivella)
Art romànic
El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del Penedès El castell…
Sant Bartomeu de Tascals, ara Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp)
Art romànic
Aquesta església, al nord-oest del terme, ara reemplaçada per l’actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, fou la primitiva parròquia del terme de les Borges del Camp Fins al final del segle XIV, l’església parroquial de Sant Bartomeu atenia els fidels de Tascals, les Borges, les Voltes, les Irles i Riudecols L’any 1384 se signà un conveni entre els homes de les Borges i els de Riudecols i les Iries segons el qual aquests darrers acceptaven que es construís una església a les Borges, que esdevingués parròquia i que ells quedessin alliberats de contribuir a les despeses de…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Literatura catalana
Hebraista, filòleg i poeta.
Vida i obra Estudià llengües semítiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1920 a la de Madrid, on exercí de catedràtic d’hebreu entre el 1925 i el 1932, any del seu trasllat a la de Barcelona La seva abundant producció 36 llibres i 180 articles s’ocupa, sobretot, del món musulmà i la seva relació amb la Catalunya medieval, de la història de la ciència àrab i les relacions amb la ciència europea medieval i de la producció literària dels jueus hispànics Literatura hebraicoespañola , 1967 Publicà també treballs detemàtica lulliana i relatius a les controvèrsies antijudaiques Fou…
Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Història
Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera (que vengué als Montserrat), d’Olost i de Cererols.
Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen els béns…
Josefa Contijoch i Pratdesaba
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe 1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007, Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994, Els dies infinits 2001 i Sense alè 2012,…
,
Antoni Muntañola i Carné
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Dibuixant humorístic i editor de llibres infantils.
Germà del polític Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola 1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina