Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Josep Maria Escribano i Casaldàliga
Música
Pianista català.
S’inicià en la música al Conservatori de Música de Manresa, estudis que completà amb destacats professors tant del país com de l’estranger Ben aviat destacà en les seves actuacions com a solista i també com a integrant de grups de cambra Ha tocat amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona, l’Agrupació Instrumental Contemporània i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre altres formacions El seu repertori inclou des d’obres clàssiques fins a peces d’autors contemporanis i és molt important la seva tasca de divulgació de la música dels compositors…
Gérard Frémy
Música
Pianista francès.
Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de…
Walter Gieseking
Música
Pianista alemany.
Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà…
Henryk Szeryng
Música
Violinista polonès naturalitzat mexicà.
Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l’Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a…
,
al·leluia
Música
Exclamació d’origen hebraic que significa lloeu Jahvè i que expressa joia i agraïment.
Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot alleluia i…
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…
Manuel de Falla Matheu
Música
Compositor andalús.
Vida És, sense cap mena de dubte, una de les grans personalitats culturals i artístiques hispàniques del segle XX Els primers anys Manuel de Fallà residí a la ciutat de Cadis durant la seva infantesa i bona part de l’adolescència De pare d’ascendència valenciana i mare d’origen català, inicià la seva formació musical amb aquesta, gran admiradora de les obres de F Chopin i L van Beethoven, i després continuà amb diferents mestres de Cadis, com ara E Galluzzo, A Odero i E Broca D’especial importància per a la seva futura vocació fou l’assistència a les vetllades musicals de Salvador Viniegra,…
Olga Guillot
Música
Cantant cubana, coneguda com La reina del bolero.
Filla i neta de catalans, ja d’infant participà en programes radiofònics amb la seva germana i en 1938-40 cursà estudis acadèmics de cant Posteriorment s’integrà al grup Siboney Debutà com a solista el 1945, i el 1946 la seva versió en castellà del clàssic nord-americà de H Arlen i T Koehler Stormy Weather la projectà a la fama, que es consolidà el 1948 en una girà per Mèxic, on actuà i enregistrà El 1948 feu una extensa gira per Europa, on cantà amb Edith Piaf Contrària a la Revolució Cubana i al castrisme, el 1961 s’exilià voluntàriament primer a Veneçuela i, ja definitivament, a Mèxic, bé…
David Russell
Música
Guitarrista escocès.
És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de guitarra del seu…
calderó
Música
Signe musical format per un punt al centre d’una petita semicircumferència superior o inferior [𝄐] i que, situat a sobre o a sota d’algun element de la notació musical, indica diverses formes de deteniment o suspensió de la pulsació en el punt afectat.
Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs Beethoven sonata per a piano opus 106, Hammerklavier , 1r moviment, compàs 38, sobre un grup de notes Schönberg Sechs kleine Klavierstücke , opus 19, núm 6, entre les dues darreres corxeres de la peça i també sobre una barra de divisòria Liszt sonata Après une lecture du Dante , compassos 6-7 o una coma de respiració…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina