Resultats de la cerca

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la…

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la…

El 1919 obrí un establiment amb les seves creacions a Sant Sebastià, i més endavant també a Barcelona i a Madrid Confeccionà vestits per a l’aristocràcia i la família reial espanyola En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es traslladà a París, on establí el seu taller d’alta costura Obtingué un gran èxit entre celebritats i l’alta societat amb els seus vestits d’influència cubista i japonesa, i mantingué unes relacions difícils amb altres fabricants d’alta costura Retirat oficialment el 1968, després de la seva mort la firma Balenciaga continuà activa en els articles i…

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més…

Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació de marques…

Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors…

Fill del ceramista Antoni Cumella i Serret , es formà amb el seu pare, a la mort del qual 1985 es féu càrrec del taller familiar Ha treballat també en collaboració amb arquitectes, i entre les seves obres més destacades cal esmentar la teulada del remodelat mercat de Santa Caterina en collaboració amb B Taglaibue i E Miralles, 2004, el pavelló d’Espanya de l’Exposició d’Aichi 2005, amb A Zaera Polo Ha fet també intervencions importants a la Vila Olímpica de Barcelona amb C Cirici, 1991, i al parc de Diagonal Mar, projectat també per Miralles 2002 Ha sobresortit també en treballs…

Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid, on hi ha la infanta Margarida d’Àustria i les seves dames de companyia, o meninas , Maria Agustina Sarmiento, a la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra darrere seu hi ha la guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor al seu costat, els nans Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez, aposentador de palacio A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant els reis Felip IV i Marianna d’Àustria, que hom veu reflectits en el mirall del fons —recurs inspirat en El matrimoni…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint…