Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
Adolph Heinrich Gotthilf Wagner
Economia
Economista alemany.
Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La…
Jerónimo de Uztáriz y Hermiaga
Economia
Història
Militar
Militar, polític i economista basc.
Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824…
Alan Mathison Turing

Alan Turing
Matemàtiques
Matemàtic, filòsof i criptògraf anglès.
Ideà el concepte teòric d’una màquina calculadora universal, que és anomenada màquina de Turing Treballà especialment en el camp de la lògica matemàtica i s’interessà per la intelligència artificial La seva activitat fou fonamental per a desxifrar el codi Enigma alemany, fet que contribuí a posar fi a la Segona Guerra Mundial i a salvar milers de vides El 1952 fou condemnat per pràctiques homosexuals illegals a la Gran Bretanya fins el 1967, i per evitar la presó acceptà ser sotmès a una castració química La condemna l’obligà a abandonar la seva feina al Quarter General de…
Abraham Maslow
Psicologia
Psicòleg humanista.
Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…
Johann Georg Christian Störl
Música
Compositor i organista alemany.
A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’organista de…
Anthony van Hoboken
Música
Musicòleg holandès.
Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al Romanticisme,…
Sala Pleyel
Música
Centre de concerts de París, un dels grans nuclis de la vida musical parisenca.
Té l’origen en els Salons Pleyel, establerts a la ciutat per Camille Pleyel, pianista i compositor -fill del també compositor i famós fabricant de pianos des del 1807 Ignaz Pleyel-, i que donaren a conèixer grans músics i intèrprets, entre els quals destaquen F Chopin 1832, gran amic de Camille i fidel concertista dels Salons, i F Listz L’actual local fou inaugurat el 1927 al Faubourg Saint-Honoré, amb un programa que incloïa obres d’I Stravinsky i M Ravel, per iniciativa de Gustave Lyon, important teòric d’acústica i fabricació d’instruments, soci del fill de Camille Pleyel La sala principal…
furianta
Música
Dansa popular bohèmia de tempo ràpid caracteritzada per l’alternança de metre binari i ternari al mateix nivell (2/4 i 3/4, per exemple), creant marcades hemiòlies.
El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…
Mario Luzi
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Estudià literatura francesa Collaborà a Campo di Marte i a Letteratura , entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista La barca , 1935 Avvento notturno , 1940 Quaderno gotico , 1947 Posteriorment evolucionà vers una lírica més intellectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat Il giusto della vita 1960, Nel magma 1963, Su fondamenti invisibili 1971, Per il battesimo dei nostri frammenti 1985, La luce 1994, Casi e brani di adolescenza 1995, etc…
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina