Resultats de la cerca
Es mostren 5162 resultats
Sant Sebastià
La capella de Sant Sebastià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella situada al NE del nucli de Bescanó.
L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611
Sant Pesselaç
Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Paul Francke
Arquitectura
Arquitecte.
Director de construccions dels ducs de Brunsvic-Wolfenbüttel, és autor, entre altres obres, de la Universitat de Helmstedt 1592-97 i de la Marienkirche de Wolfenbüttel 1604-25, considerada com la primera església protestant amb interès plàstic, en la qual, malgrat l’ornamentació renaixentista de les columnes, la volta és encara estructuralment gòtica
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que…
soninke
Dones de Saracolle treballant als camps
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de llengua del grup mande que viu al N de Mali i a la república del Volta.
Anomenats “homes blancs” per la seva pell marró, són ramaders i, esporàdicament comerciants el conreu dels camps és habitualment feina d’esclaus
codina
Sot practicat al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per a recollir i aprofitar l’aigua de la pluja.
Costa dels Esclaus
Geografia física
Sector de la costa del golf de Guinea, a l’Àfrica Occidental, entre la desembocadura del Volta i el delta del Níger.
Fou, especialment al s XVIII, el punt principal del comerç d’esclaus, d’on li vingué el nom
criptopòrtic
Arqueologia
En arquitectura romana, corredor parcialment o totalment subterrani sustentat per arcs i cobert amb volta que permet igualar els terrenys en pendent.
Serveix per a suportar una construcció superior de grans dimensions, com ara un fòrum, el podi d’un temple o un pòrtic monumental Per les seves característiques estructurals, era un lloc fresc i se'l podia emprar com a bodega
bombar
Fer que la superfície (d’una cosa) prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o una volta.
Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest
Economia
Acord econòmic i duaner establert per la Costa d’Ivori, Benín (antic Dahomey), l’Alt Volta, Mali, Mauritània, Níger i el Senegal.
Els seus objectius eren establir el lliure canvi entre ells i fer una redistribució dels ingressos duaners procedents de les vendes a altres països no membres tanmateix, el 1964 hi havia tants règims duaners i fiscals com estats El 1966 adoptà un nou aranzel comú i una reducció dels drets dels altres països no membres, que només foren aplicats parcialment Per a afavorir els projectes d’industrialització i d’ampliació del mercat, la Unión fou substituïda l’any 1975 per la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental