Situació
Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 33’ 57” N - Long. 2° 24’ 28” E.
Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà. L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle. Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó. (JBH)
Història
Segurament aquesta església fou la seu de la pabordia de Fillols, una administració del monestir de Cuixà de la qual tenim notícies des del segle XIII. Els orígens d’aquesta pabordia, però, s’han de cercar al segle XII, moment en què es degué crear la dignitat de paborde de Fillols o monjo encarregat d’administrar les nombroses propietats de Cuixà al voltant de Fillols, fruit de múltiples llegats i compres dels segles IX, X i XI. La primera notícia clara que relaciona aquesta església amb el paborde de Fillols és de l’any 1267, en què es consigna el paborde de Sant Pere de Fillols.
Ensulsiada des de fa temps, les ruïnes d’aquesta esglesiola han estat netejades recentment d’enderrocs i vegetació, alhora que s’ha consolidat el mur de contenció que circumda el replà on és situada. (CPO-JBH)
Església
Planta de l’església amb la reconstrucció del seu perímetre original.
R. Mallol
Era una esglesiola d’una sola nau rectangular, estreta i força llarga, capçada a la banda de llevant per un absis semicircular. Fa 17,85 m de llargada total i 6,40 m d’amplada màxima, a la nau (mides exteriors).
Tota la banda de tramuntana és enderrocada. Ha desaparegut el mur lateral de la nau i petits sectors adjacents de la façana de ponent i de la banda septentrional de l’absis. Amb aquesta ensulsiada caigué la volta que cobria la nau i una part de la volta de l’absis. Els murs de la part restant de l’edifici es mantenen drets pràcticament en tota la seva alçada originària.
De la volta de la nau esmentada, que era de canó seguit, en resta només una part de l’arrencada, d’1 m d’alçada aproximadament, tot al llarg del mur meridional. Era feta amb petits blocs de pedra, amorterats i afilerats longitudinalment. Hi queden algunes empremtes de les llates de fusta del cindri emprat en la seva construcció.
L’absis manté gran part de la volta de quart d’esfera, la qual enllaçava amb la nau per mitjà d’un plec o arc presbiteral de mig punt. Aquest arc, que s’ha conservat parcialment, era fet amb carreus i dovelles grans i ben tallats, mentre que la volta és de blocs de pedra només escantonats. Hi ha restes d’una capa d’arrebossat antic amb vestigis de pintura mural.
En el frontis o façana de ponent hi ha una porta, actualment tapiada, d’un sol arc de mig punt de dovelles amples i curtes i carreus voluminosos als muntants, tot ben tallat i polit, de pedra granítica. A la part superior del mur s’obre una finestra força alta, de doble biaix, poc oberta, que té un arc de mig punt monolític al vessant extern i és de forma rectangular, amb una llosa per llinda, al vessant intern.
Una altra porta molt semblant a l’anterior —d’un arc de mig punt—, però feta amb marbre rosat, és situada al centre de la façana meridional de la nau.
Al fons de l’hemicicle de l’absis s’obre una altra finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt monolítics.
A l’interior de la nau s’ha conservat, en amplis espais, un paviment de pedres de mida força petita i formes irregulars, que crea unes franges longitudinals separades per fileres de lloses més grans.
Aspecte que presenta l’interior d’aquesta església en ruïnes, amb la conca de l’absis i el mur meridional.
ECSA - A. Roura
En els paraments de l’església s’observa una diferència ben clara entre la capçalera i la nau. L’absis presenta un aparell de carreus de granit força ben escairats i polits, de mida força gran i homogènia, que s’han col·locat en filades regulars, a trencajunt, si bé sense ajustar-se a la perfecció. El morter resta visible entre aquests carreus, on es veuen alguns rebles a manera de tascons.
L’aparell dels murs de la nau hi contrasta de manera molt marcada, ja que és bast i rústec. Es caracteritza pels blocs de pedra sense treballar o que només han estat trencats, de mides diverses, que es disposen irregularment. Hi ha un predomini del granit. A les cantonades s’han emprat carreus grans i ben escairats, col·locats al llarg i de través.
A l’interior de l’absis de l’església de Sant Pere hi ha restes d’arrebossat que mantenen, en alguns llocs, uns vestigis insignificants i escassos de la decoració pintada romànica. Aquestes restes estan a punt de desaparèixer.
A l’intradós de l’arc presbiteral es poden veure fragments de rectangles pintats de color blau o gris fosc. A la part alta de la volta, hi queden uns fragments amb franges i dibuixos, també en blanc sobre un fons blau: un puntejat, un element triangular i part d’una voluta o espiral.
Per les seves característiques formals podem considerar que l’absis pertany a una construcció del romànic evolucionat del segle XII, probablement bastida a la segona meitat del dit segle. És més problemàtic apuntar una possible datació per a la nau, una construcció d’acusada rusticitat. Podria correspondre a una reforma d’època força posterior, construïda segons les fórmules tradicionals del romànic tardà. (JBH)
Bibliografia
- Marca, 1688, cols. 865, 935 i 979; Cazes, 1990, pàg. 57.