Resultats de la cerca
Es mostren 9263 resultats
Sant Sebastià
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…
Puigdàlber

Vista parcial del poble de Puigdàlber (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la plana del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins…
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
Rio de Janeiro

Rio de Janeiro. Cristo del Corcovado
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Rio de Janeiro, Brasil.
La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
classe de localització
Fonètica i fonologia
En la terminologia de Trubeckoj, les variables articulatòries o acústiques dependents de la localització, el color, el timbre o la qualitat acústica.
Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…
,