Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…
tedesca
Música
Terme genèric per a anomenar una dansa de caràcter o a l’estil germànic (alla tedesca).
Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…
atemptat
Dret penal
Delicte consistent en l’ús de violències, amenaces i resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública Hom ha discutit el problema de la possible licitud o illicitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països Normalment, les…
al·loempelt
Empelt de teixit entre dos individus de la mateixa espècie, però que es diferencien per un o més gens i per certs antígens d’histocompatibilitat.
S'anomena també empelt homeoplàstic o homoempelt
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
desobedient
Transports
Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure.
Aquest defecte pot ésser degut a una mala distribució de la càrrega o a una construcció defectuosa
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…
castell
Història
Nom donat sovint durant els segles XV i XVI als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
Eren conduïts en carretes i decorats amb construccions arquitectòniques Generalment corresponien a gremis i eren guardats a la casa dels castells o entremesos A València eren anomenats roques
criptopòrtic
Arqueologia
En arquitectura romana, corredor parcialment o totalment subterrani sustentat per arcs i cobert amb volta que permet igualar els terrenys en pendent.
Serveix per a suportar una construcció superior de grans dimensions, com ara un fòrum, el podi d’un temple o un pòrtic monumental Per les seves característiques estructurals, era un lloc fresc i se'l podia emprar com a bodega