Resultats de la cerca
Es mostren 5532 resultats
L’evolució del panorama musical
Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…
tuca de Salibarri
Cim
Cim (2 537 m) de la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al S del qual hi ha el pic de Salibarri, 2 610 m).
pic de Medacorba
Cim
Cim (2 907 m) dels Pirineus axials, a llevant del port de Medacorba (2 745 m), que forma la divisòria d’aigües de la vall Ferrera (Pallars Sobirà) i les conques de l’Arieja (País de Foix) i de la Valira (Andorra), termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.
Vilanoveta
Església
Caseria
Caseria i església de Sant Pere, en ruïnes, del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà). Fins el 1969 pertanyia al d’Hortoneda de la Conca, dins l’antic terme de Pessonada (dit al segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu.
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Baciver
Coma
Coma de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, dins el terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), sota el tuc de Baciver (2 644 m alt.), el qual es troba dins el terme de Salardú (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l' estany del Baciver
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.
ball del galop
Folklore
A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també els carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.
Ha estat generalitzat pels esbarts dansaires
Arbeca
Casa de la vila, a Arbeca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, dins la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…