Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
baix d’Alberti
Música
Tipus d’acompanyament molt utilitzat en les obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar arpegis (arpegi) en una mateixa fórmula rítmica, on l’ordre d’execució de les notes és d’inferior, superior, mitjana i superior.
Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises
gallet
Gallet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també xaramella o sonador, format per una fulla d’arbre (o làmina d’escorça tendra) que se subjecta entre els dos dits polzes (en posició vertical), o bé entre dues branquetes de cep lligades pels extrems (en posició horitzontal), lleugerament rebaixades per la part interior per tal de permetre la vibració de la fulla en ser bufada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon idiofònic interruptiu El seu so recorda el dels galls quan són petits i comencen a cantar, d’on li ve el nom Es conserva tan sols com a joguina, de construcció i ús infantil o juvenil
anell de testimoni
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell, estrella o arbre.
La norma que la defineix ISO 88025 o IEEE 8025 es basa en les característiques de la xarxa del mateix nom ideada per IBM Com la Token Bus, funciona en temps real i és adequada per a fluxos de dades elevats o uniformes
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
bombarda
Música
En l’orgue, joc de llengüeta amb tubs de perforació cònica de 16’ de llargària real.
Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda
Raül Roviralta Rocamora
Judo
Judoka.
Fou deixeble de l’introductor d’aquest esport a Catalunya, Henri Birnbaum, i un dels primers judokes estatals a aconseguir el cinturó negre 1954 Fou subcampió de Catalunya 1955 i donà nom a una competició de judo que es disputà a Barcelona
Pere Farreras Valentí
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Competí pel Reial Club de Polo de Barcelona durant els anys trenta i quaranta Disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola El 1971 s’instaurà un premi amb el seu nom per a distingir el millor esportista universitari
Pedro Pablo Areso Aramburu
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa central conegut amb el nom de l’Stop , jugà amb el Futbol Club Barcelona durant la temporada 1935-36 La seva trajectòria es veié truncada per la Guerra Civil Fou director tècnic del Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1963-64
Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.
Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat Aviat adquirí un gran…
Escenari Joan Brossa
Teatre
Sala de teatre de Barcelona.
Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai…