Resultats de la cerca

Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…

Fill del crític musical Hans Paumgartner i d’una mezzosoprano, començà a estudiar música amb els seus pares Més tard amplià la seva formació a Viena, on combinà els estudis musicals i els de dret a la universitat En 1911-12 fou director de cant a l’Òpera de Viena i després passà a la Tonkünstlerorchester 1914-17 Parallelament, impartí classes a l’Acadèmia de Viena 1915-17 Posteriorment es traslladà a Salzburg, on fou director del Mozarteum 1917-38, 1945-59 Fou el fundador de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg 1922 i de la Camerata Academica del Mozarteum de Salzburg 1955 i…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’…

Nascut en una família de tradició musical, la seva mare, pianista destacada, s’adonà de les aptituds del seu fill per a la música i l’animà a dedicar-s’hi Tingué com a mestres figures molt importants dins de la pedagogia musical francesa, com Nadia Boulanger, Marguerite Long, Yves Nat i Rose Lejour Fou premiat en diversos concursos europeus -el Concurs Internacional de Ginebra d’Interpretació Musical, el Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Nàpols i el Concurs Internacional de Música de Budapest-, circumstància que afavorí l’inici de la seva carrera com a concertista…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor…

S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de velocitat 2008, la prova d’eliminació…

Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part…

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols Tornà a Mallorca…

Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest 910 rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I 914, imposà també la seva autoritat sobre Fruela Organitzà una expedició per terres de Mèrida 914 o 915, derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz 917 i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia 918 i Valdejunquera 920 Malgrat això, navarresos i…