Resultats de la cerca

El 1929 es feu càrrec de l’establiment de farmàcia fundat pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac a Manresa 1787 i regit successivament per Tomàs Esteve i Florença, Tomàs Esteve i Pla i Josep Esteve i Seguí El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve , on obtingué la vitamina D a partir de l’ergosterol, l’antisifilític neoarsenobenzè, la primera sulfamida preparada a l’Estat espanyol i productes sintètics d’acció vascular El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA INQUIMES Fou president de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models…

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració…

Cresqué a Chicago i hi cursà estudis a la universitat, on posteriorment se centrà la major part de la seva carrera docent La seva primera novella, Dangling Man 1944, és plena d’elements kafkians Posteriorment publicà, entre d’altres, les novelles The Adventures of Augie March 1953, que guanyà el National Book Award, The Victim 1947, Seize the Day 1956, Henderson The Rain King 1959, Herzog premi Formentor, 1964, Mr Sammler's Planet 1970, Humboldt's Gift 1975, premi Pulitzer, novella amb humor i picaresca The Dean's December 1981, diatriba contra els règims comunistes, More Die of…

Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de…

Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any tròpic, la qual…

Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’…