Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Numídia
Història
Antiga regió situada a la part occidental del nord d’Àfrica i habitada pels númides.
Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el governessin conjuntament…
Claude Simon

Claude Simon
© Les Editions de Minuit
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de mare rossellonesa, visqué entre París i Salses Participà en la guerra civil de 1936-39, on lluità al costat de la República experiència que reflectí a la novella Le Palace , i en la Segona Guerra Mundial Teòric i representant del Nouveau Roman , els seus personatges apareixen incerts i sense història En el conjunt de la seva obra, la descripció té una gran importància i és d’una gran qualitat literària De la seva obra cal destacar Le tricheur 1946, Le sacre du printemps 1954, Le vent 1957, La route des Flandres 1960, Le Palace 1962, Histoire 1967, Triptyque…
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor.
Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i Enric Morera Escriví la seva primera sardana el 1923 Guanyà dos premis Concepció Rabell amb Trio en mi 1926 i amb Variacions per a orquestra i piano 1928, així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles 1926, La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada 1921, Infantívola 1922, Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada totes del 1936, etc Dels seus poemes simfònics destaca…
Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló
Literatura catalana
Poeta.
Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el…
,
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…
Maurici de Saxònia
Història
Militar
Militar.
Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El 1743 rebé el…
Sanç I de Lleó
Història
Rei de Lleó (955-958) i Galícia (960-966).
Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963,…
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva…
Salmanassar I
Història
Rei d’Assíria (1274-45 aC).
Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita sobre l’alta…
Juan de Salas
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és una de les…