Resultats de la cerca

El 1934 emigrà a l’Amèrica del Sud Estilísticament, la seva obra és de tipus expressionista, tot i que la temàtica fou sovint de caràcter social i revolucionari Conreà sobretot la poesia Der Wald , ‘El bosc’, 1911 Balladen , 1917 Das Terzett der Sterne , ‘El tercet dels estels’, 1920, la novella Peregrins Heimkehr , ‘El retorn del pelegrí’, 1925, entre d’altres, la narració Das Grab der Welt , ‘La tomba del món’, 1919 Das Schloss der Brüder Zanowsky , ‘El castell dels germans Zanowsky’, 1933, etc i el teatre Erde , ‘Terra’, 1925 Traduí obres de Villon, Verhaeren i Rimbaud, entre d’altres

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Collaborador de Hermann Lietz, fundà 1906 la comunitat lliure escolar de Wickersdorff, prop de Soolfeld Aquesta comunitat, mixta i lliure de tota influència familiar, confessional i estatal, era regida pels alumnes, que s’agrupaven voluntàriament entorn de llurs mestres i establien una relació educador-educand a tots nivells Entre les seves obres teòriques destaquen Schule und Jugendkultur ‘Escola i cultura juvenil’, 1913, Eros 1921, Weltanschauung ‘Cosmovisió’, 1941 i Abschied vom Christentum ‘Adeu al cristianisme’, 1963

Estudià a Friburg, on debutà el 1951, i on el 1954 interpretà amb gran èxit el paper de Tamino a La flauta màgica Estrenà Oedipus der Tyrann 1959, de COrff Entre les seves interpretacions posteriors cal esmentar l’actuació en el paper de Henry en Die schweigsame Frau , ‘La dona silenciosa’ de RStrauss, i l’enregistrament del cicle de cançons Das Lied von der Erde , ‘El cant de la terra de GMahler Mort prematurament, és considerat un dels millors tenors dels darrers quaranta anys

Són escasses les notícies sobre la seva vida De família noble, però mancat de recursos, viatjà per Francònia, Suàbia i Estíria i residí a la cort del comte Hermann de Turíngia, on conegué Walter von der Vogelweide Considerat com un dels grans poetes èpics cortesans, plasmà els ideals del cavaller en la seva obra cabdal, Parzival escrita entre el 1200 i el 1210, amb influències de Chrétien de Troyes, que tracta també del problema de la reconciliació del món amb Déu En Willehalm escrit cap al 1210, que restà inacabat, es basa en les llegendes sobre Guillem I d’Aquitània Una tercera obra, bé que…

En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus

Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia, seguida de…

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics