Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De resurrectione carnis,…
Francesc Jover i Casanova
Pintura
Pintor.
Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…
Cosme Damià Hortolà
Història
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Teòleg, hel·lenista i hebraista.
Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura, catedràtic de lògica 1542-1543, filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 i rector en tres ocasions És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran Els seus estudis històrics i…
,
Berenguer d’Anoia
Literatura catalana
Trobador.
D’origen noble, visqué probablement al principi del segle XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328,…
,
Josep Maria Selva Cristià

Josep Maria Selva Cristià
© Mauro Pucci Photografika / CGC Viareggio
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a davanter al Club Hoquei Ripollet, i després jugà al Cerdanyola Club Hoquei i a l’equip júnior del Futbol Club Barcelona En aquesta categoria fou campió d’Europa amb la selecció espanyola 2004 Jugà en el Llista Blava de Lleida 2004-05, el Club Esportiu Noia 2005-09, el Club Hoquei Patins Blanes 2009-11, el Club d’Esports Vendrell 2012-13, el Reus Deportiu 2013-15 i el CGC Viareggio 2015-16 Guanyà la Copa del Rei 2008, 2013 i la Copa de la CERS 2013 També fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb què conquerí el Campionat del Món 2007, 2013, la Copa Llatina…
Miquel Àngel Sánchez Sevilla
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, es formà en el Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà el 1992 a la màxima categoria Jugà amb el Reus Deportiu 1994-98, el CH Liceo 1998-2000, el Barcelos de Portugal 2000-03, el Club Patí Vilanova 2003-04, el Club Hoquei Patí Blanes 2005, 2008-09 i el CP Tenerife 2005-08, 2009-10 El 2010 retornà al Tordera, i posteriorment fitxà pel GEiEG 2011-12 i el Club Hoquei Mataró 2012-13 Guanyà una Copa de la CERS amb el Liceo 1999 i una altra amb el Tenerife 2008, amb el Barcelos fou campió de la Lliga 2001, la Copa 2002 i la Supercopa 2003 portugueses, i amb el Mataró…
Emilio Aldecoa Gómez
Futbol
Futbolista.
Migcampista conegut amb el sobrenom de l’ Anglès Exiliat al Regne Unit, començà a practicar futbol amb el Wolverhampton Wanderers 1943-45 i el Coventry City FC 1945-47 Tornà a Espanya i jugà amb l’Athletic de Bilbao 1947-49, el Real Valladolid 1949-51, el Futbol Club Barcelona 1951-54 i l’Sporting de Gijón 1954 Guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Quan encara era jugador començà a entrenar el Gimnàstic de Tarragona 1953 Entrenà nombrosos equips de categories inferiors com l’…
Joan Albaigés i Riera
Química
Químic.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1968, professor d’Investigació del CSIC i de Geoquímica Orgànica Ambiental per la Universitat de Barcelona, ha estat director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC a Barcelona 1984-91, delegat del CSIC a Catalunya 1992-1993, president del Centre Unesco de Catalunya 1987-1996 i director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya 1993-1995 Des del 1993 és president de la CIRIT, i des del 1995 és comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Ha estat un dels principals impulsors i redactors del Pla de Recerca…
k
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Onzena lletra de l’alfabet català, anomenada ca [pl cas].
La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina