Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una guerra de setges…
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què…
principat de Corvey
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia, creat el 1203 damunt l’antiga abadia de Corvey (Corbeia Nova), sobre el Wesser, fundada el 822 per benedictins de Corbie (Picardia).
L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors
El Escorial
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la capçalera del riu Aulencia, als peus de la serra de Guadarrama.
Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII
Psammètic I
Història
Primer faraó de la dinastia XXVI o saïta (664-610 aC).
Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia
André Masséna
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat
Corsini
Llinatge noble toscà, originari de Val di Pesa, que tingué una influència considerable en la vida política, econòmica i científica de Florència i Roma.
El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini
ducat de Bivona
Història
Títol concedit el 1554 a Pedro de Luna-Peralta y Salviati, comte de Caltabellotta, vicari general de Sicília, senyor de Bivona (Sicília).
El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina