Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
cànon
Cristianisme
Part central de la missa el text de la qual, compost segons un gènere literari particular, és una pregària eucarística, en la qual l’església dóna gràcies a Déu per tota l’obra de la salvació.
N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al segle III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
Pompeu Trogus
Historiografia
Historiador llatí.
Autor d’obres botàniques i zoològiques utilitzades per Plini el Vell, és conegut per les seves Historiae Philippicae , història universal en quaranta-quatre llibres Independent de la tradició patriòtica romana, s’inspira en Timàgenes d’Alexandria L’obra s’ha conservat en l’epítom que en féu Marc Junià Justí al segle III
Bibliografia general del romà al romànic (C-F)
Caballé i Crivillés, Antoni 1985 Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…
Josep Alcácer i Grau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya…
Osuna
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, al N de l’arcada de la serralada Penibètica.
Hi ha indústries alimentàries i de marroquineria Poblat ibèric, enderrocat pels cartaginesos i reconstruït pels romans, és l’antiga Urso , una de les més famoses poblacions de la Bètica romana Estigué en poder dels àrabs des del segle IX fins al 1239 La collegiata segle XVI és un dels millors exemplars del plateresc andalús
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
neóteroi
Literatura
Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.
Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica
barbotina
Història
Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces.
Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina