Resultats de la cerca

Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat

Migcampista format al planter del Sevilla, fitxà pel RCD Espanyol 1990-97 procedent de l’equip andalús Amb el conjunt blanc-i-blau jugà 207 partits de Lliga i marcà 27 gols Disputà 20 partits amb la selecció espanyola, i fou subcampió en l’Eurocopa 1984 Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Figueres 2003-04 i el Badalona 2006-08

Aquesta paraula fou traduïda en els textos llatins amb el terme dissonantia , la qual cosa permeté l’ús del terme grec per part de teòrics com Gaudentius per a designar l’interval en general, sense prejutjar-ne la qualitat Més endavant, el terme fou reprès en alguns escrits medievals d’autors com Isidor de Sevilla o J Tinctoris amb el sentit originari

Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

S'inicià com a actor i dirigí després Boy 1926 a l’Estat espanyol, El embrujo de Sevilla 1930 a Alemanya i altres films a l’Argentina El 1935 realitzà La verbena de la paloma Després de la Guerra Civil de 1936-39 substituí progressivament el to triomfalista per una professionalitat que a partir del 1950 mantingué en totes les seves realitzacions

Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna

El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57