Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Alonso Lobo de Borja
Música
Compositor andalús.
Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors…
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la…
baronia de Pinós
Història
Jurisdicció senyorial que des del segle XI pertanyia al llinatge dels Pinós
.
Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…
Antonio de Acuña
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Antonio Osorio de Acuña, eclesiàstic castellà.
Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França,…
Miquel de Giginta i d’Oms
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví tractats místics i de teologia moral sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari i que es considera que està influït pel De subventione pauperum de Joan Lluís Vives Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584 i Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en…
Vicent Galcerà i Alapont
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent…
José Janini Cuesta
Cristianisme
Liturgista.
Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona,…
Pere Dies
Arts decoratives
Argenter.
Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a Sanç Roís de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina