Resultats de la cerca

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975

Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14

Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea contra ETA 1988…

Extrem que fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2005 procedent dels Maristes de Màlaga i que esdevingué un dels bastions del Dream Team de Valero Rivera Guanyà sis Copes d’Europa 1996-2000, 2005, cinc Supercopes d’Europa 1996-99, 2003, una Recopa d’Europa 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2003, quatre Copes del Rei 1997, 1998, 2000, 2004, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002 i cinc Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000, 2003 Fou 146 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 1998, i conquerí la medalla de bronze en…

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual feu fer unes pintures, ara desaparegudes

S’inicià al club Helios de Saragossa el 1973 i s’incorporà al Futbol Club Barcelona en categoria juvenil gràcies al fixatge del seu germà Herminio pel primer equip blaugrana l’any 1974 Aler, desenvolupà tota la seva trajectòria en la màxima categoria amb el Barça 1977-95 Guanyà set Lligues 1981, 1983, 1987-90, 1995, deu Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, 1994, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, un Mundial de clubs 1985, una Supercopa d’Europa 1987 i una d’Espanya 1987 i una Copa Príncep d’Astúries 1988 És el jugador que més partits ha disputat amb la selecció…

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya i fomentar la…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid, 1764,…

Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928