Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
monts Apuseni
Massís
Massís de Romania, al límit occidental de Transsilvània.
Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş
Una pel·lícula japonesa guanya el festival de cinema de Sitges
La pellícula japonesa Ringu , dirigida per Hideo Nakata, guanya els premis a la millor pellícula i als millors efectes especials del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que se celebra a Sitges En la secció de cinema fantàstic, la pellícula catalana Els sense nom , de Jaume Balagueró, guanya els premis Méliès d’Argent a la millor pellícula, a la interpretació femenina Emma Vilarasau i a la fotografia Xavi Giménez, i l’endemà rep també el premi Méliès d’Or, que concedeix la Federació de Festivals de Cinema Fantàstic Europeu
contacte
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir un contacte amb una altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
Els contactes són elements essencials en aparells o dispositius on es dóna una interrupció periòdica del circuit accionada per l’operador o bé pel mateix aparell, automàticament Solen ésser constituïts per metalls o aliatges de baixa resistència elèctrica i que presenten un desgast molt petit amb el funcionament sovint són recoberts d’argent o bé d’or Segons la funció, poden ésser principals o auxiliars, i segons la construcció, de ganiveta, de ressort, de fricció, etc Els contactes són emprats en els interruptors, relés, contactors, disjuntors, connectors, etc
Ramon Escarrà
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
Peter Marshall
Natació
Nedador nord-americà.
Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial
Inge De Bruijn

Inge De Bruijn (2002)
© Pascal Le Segretain/Laureus/Getty Images
Natació
Nedadora holandesa.
Fou la gran estrella femenina en la competició de natació dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Guanyà tres medalles d’or, en 50 m lliures, 100 m lliures i 100 m papallona, i una d’argent, formant part de l’equip de relleus dels Països Baixos Baté les millors marques mundials —que posseïa ella mateixa— en les tres proves individuals en què prengué part i establí el rècord del món de 50 m lliures en 2413 segons, el de 100 m lliures en 5377 segons i el de 100 m papallona en 5661 segons
tiocianat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid tiociànic.
Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina