Resultats de la cerca

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano Bibliografia Complement…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i…

De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més…

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren…

Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i…

Fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí Durant els anys trenta, a més d'excursions, també organitzà activitats relacionades amb la història, la natura i la fotografia Reuní un important arxiu fotogràfic i impulsà la creació d'un museu i d'un butlletí Durant les tres dècades posteriors a la Guerra Civil prengué el nom d'Agrupació Excursionista de Balaguer, i tingué un caràcter més esportiu Assolí un bon nivell en alta muntanya, escalada i sobretot en espeleologia amb la creació del Grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer El 1979 es refundà amb el nom…

El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu   L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats…