Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
herba vergera
Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
cardeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 40 cm, fulles pinnatisectes i flors de color entre rosa i púrpura disposades en capítols de 2 a 2,5 cm.
Creix en erms de la terra baixa mediterrània
capferrat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d’un rosa purpuri, comuna en les jonqueres i altres llocs humits.
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits