Resultats de la cerca
Es mostren 1650 resultats
Casa Editorial Espasa
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’Espasa Germans.
Ultra El Mundo Ilustrado , edità el Diccionari de la llengua catalana 1864-65, de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes 1875, de Frederic Soler Durant un període 1881-97 s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’ Espasa i Companyia Pau Espasa es retirà del negoci el 1877 Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novelles en fascicles i publicacions periòdiques Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola Josep…
Castell d’Alentorn (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als quals deixava…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
Lluís Bertran i Pijoan

Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…
,
John Baldessari
Art
Artista nord-americà.
Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’aproximen a l’art pop…
Editorial Galaxia
Editorial
Editorial gallega, dedicada a la publicació de llibres en gallec.
Fundada el 1950, tingué un paper cabdal en el manteniment de la cultura gallega de la postguerra, i aglutinà gran part del galleguisme cultural i polític durant el franquisme En foren destacats impulsors Ramón Otero Pedrayo que en fou president fins el 1976, Ramon Piñeiro i Francisco Fernández del Riego El 1951 aparegué el primer número de la revista literària Cadernos Grial que, prohibida poc després, no fou autoritzada fins el 1963 a partir d’aleshores amb el nom de Grial L’editorial tingué un paper central en la creació de les fundacions culturals Penzol 1963, Otero Pedrayo 1979 i Isla…
Albert García i Demestres
Música
Compositor i tenor.
Estudià a Barcelona, Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya D’esperit rebel i incoformista, que es tradueix en una música fresca, comunicativa i d’una gran imaginació tímbrica, en el seu catàleg destaquen les òperes de cambra Para ti —soledades sin sombra , Aprima’t en 3 dies , estrenada al festival Grec’97 i Mariana en sombras , encàrrec de l’ajuntament de Granada i basada en la figura de Mariana Pineda la creació simfònica, encàrrec de l’OBC, La festa Pepa Vargas in memorian 2004 un Stabat Mater 2004 i bandes sonores per a cinema i televisió També s’ha destacat com a divulgador de…
Jordi Masó i Rahola
Música
Literatura catalana
Pianista i escriptor
Estudià al Conservatori de Granollers i més tard, a l’Escola de Música de Barcelona i a la Royal Academy of Music de Londres, on es graduà el 1992 Convidat sovint per les principals orquestres espanyoles, el seu repertori és molt extens i inclou música de totes les èpoques i estils, amb una especial dedicació però, als segles XX i XXI És el pianista que més música catalana d’aquest període ha estrenat, interpretat i gravat, i destacats compositors actuals li han dedicat llurs obres Té més de quaranta gravacions discogràfiques, incloses, les integrals pianístiques de Mompou, Gerhard, Homs,…
Miquel Crusafont i Sabater
Museologia
Història
Numismàtic.
Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg, s’especialitzà en història monetària i en numismàtica dels Països Catalans Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana “Moneda, Mirall de la Història” Sabadell-Barcelona 1983, “Catalunya Moneda i Història” Barcelona-Lleida, 1985 Actualment és president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d' Acta Numismàtica i sotsdirector de Gaceta Numismática Fou director del Museu d’Història de Sabadell 1982-85 És autor de nombrosos estudis, entre els…
Bernat de Prat
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a formar un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina