Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
Institut d’Estudis Occitans
Organisme cultural i científic, no oficial, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana.
Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…
Alfred Julius Ayer
Filosofia
Filòsof i lògic anglès.
Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als mateixos temes…
Cristina Mascarreras Sabrià
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny.
S’inicià el 1990 amb el Club Ciclista L’Estartit Passà al CC Montgrí i començà a competir el 1996 compaginant la carretera amb la muntanya El 1998 fou campiona d’Espanya i de Catalunya juvenil en bicicleta de muntanya L’any 2000 entrà al Tot Vici en Bici, com a sub-23, i es proclamà subcampiona estatal de la categoria En la categoria absoluta, el 2003 fitxà per l’equip Megamo i guanyà la Copa Catalana Internacional, l’Obert Bike Internacional i el Campionat de Catalunya de BTT El 2004 conquerí l’Obert d’Espanya i encapçalà la classificació estatal de la modalitat El 2006,…
Jack Kramer
Tennis
Nom amb el qual és conegut el tennista nord-americà John Albert Kramer.
Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació Internacional…
Xabier Azkargorta Uriarte
Futbol
Entrenador de futbol.
Després d’una greu lesió com a jugador 1976, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid 1986-87, el Sevilla 1987-89 i el Tenerife 1989-91 Posteriorment entrenà les seleccions de Bolívia 1993-94, quan aconseguí una històrica classificació pel Mundial del 1994, i 2012-14 i Xile 1995-96, el japonès Yokohama Marinos 1997-98, el mexicà Chivas de…
Viktor Korčnoj
Escacs
Jugador d’escacs rus.
El 1946 guanyà el campionat de Leningrad, i el 1947, el campionat de l'URSS en la categoria juvenil Campió de l'URSS els anys 1960, 1962, 1964, 1965 i 1970, la seva independència de criteri el féu incòmode a les autoritats soviètiques El 1974 perdé per primer cop contra Anatolij Karpov El 1976 abandonà l’URSS i es nacionalitzà suís Continuà jugant torneigs internacionals representant Suïssa L’any 1977 arribà a la final del torneig de candidats, en la qual perdé novament davant Karpov, contra qui disputà el títol mundial el 1979 i el 1981, títol que no aconseguí Jugador polèmic, brillant i de…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Taxonomia dels Fongs. Filogènia basada en caràcters morfològics i moleculars
La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les…
llista roja
Ecologia
Classificació de les espècies segons el seu risc d’extinció, actualitzada per la Unió Mundial per la Natura (UICN).
A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'…
coniferofitins
Botànica
Subdivisió de les plantes fanerògames, que en els sistemes moderns de classificació inclou tant els ginkgòpsids com les coníferes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina