Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
Balones

Municipi
Municipi del Comtat, situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, dins l’esquerpa vall de Seta, on desemboquen els barrancs que drenen el terme.
Hi ha 500 ha de terres sense conrear, amb brolles i pasturatges d’hivern Al secà hom fa ametllers, oliveres, cereals, arbres fruiters i vinya associada amb ametllers o oliveres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris i per parcers La població, que el 1900 tenia 381 h, ha anat minvant des d’aleshores fins avui El poble 157 h agl 2006, baloners 661 m alt és emplaçat a la falda de la serreta de Balones Era població de moriscs habitada per 49 famílies el 1602 que pertangué al s XVI a la parròquia de la Vall de Seta Formà part del marquesat de Guadalest L’…
Las Alpujarras

Las Alpujarras, a la província de Granada
Jose Luis RDS (CC BY-NC 2.0)
Comarca d’Andalusia cavalcada entre les províncies de Granada i d’Almeria.
És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en…
residu orgànic
Agronomia
Residu constituït majoritàriament per matèria orgànica.
En el medi rural tradicionalment la valorització dels residus orgànics s’ha fet aplicant-los en camps de conreu En condicions adequades de temperatura, humitat i disponibilitat de nutrients minerals, aquesta matèria orgànica és utilitzada com a substrat alimentari per animals, fongs i bacteris del sòl que els transformen en substàncies húmiques i minerals que exerceixen una funció molt important en la restitució de l’humus i dels elements nutritius del sòl que es perden durant el cultiu Quan es produeixen concentracions humanes, ramaderes o industrials elevades, la gestió…
Cornellà de la Ribera
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, entre la serra que el separa de la vall de l’Aglí i la Tet, en part límit meridional.
A la plana alluvial, que en aquest sector és relativament estreta, hi ha els conreus de regadiu La vinya 606 ha ocupa els turons de la part septentrional hom produeix un dels millors vins del Rosselló vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí Hi ha un important celler cooperatiu, amb una capacitat de més de 30 000 hl El conreu de l’olivera i dels arbres fruiters complementen l’agricultura El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m alt, a poca distància de la Tet Antiga villa romana, fou possessió…
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la població del…
Ciudad Juárez
Ciutat
Ciutat de Mèxic, al N de l’estat de Chihuahua.
És a la vora del Río Bravo, a la frontera dels EUA, davant la ciutat d’El Paso Texas Constitueix un dels centres més importants de la frontera nord del país La població, que cap al 1900 era de 8 780 h, augmentà d’una forma considerable a causa de les relacions comercials amb els EUA Centre econòmic d’una regió de conreu intensiu, és el mercat del cotó més important del país la indústria és creixent destilleries i derivats del cotó Gran centre turístic afavorit per excellents comunicacions i per la proximitat dels EUA Té aeroport Fou fundada per uns franciscans, que l’anomenaren…
el Llobregós

Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina