Resultats de la cerca

Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28, Königliches…

Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir…

Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses…

Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire reorganitzà l’administració i el país controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència És bastant conegut en el pla personal…

Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no…

Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la mort d’aquesta 1770, per la seva…

Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del…

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat