Resultats de la cerca

Vida Estudià teologia i música A partir del 1473 treballà en diverses ciutats italianes com Màntua, Verona i Gènova El 1478 anà a Nàpols, on entrà en contacte amb músics importants com Johannes Tinctoris, Guarnier i Icart Després de passar per Lodi, Monticello i Bèrgam, s’establí a Milà, ciutat on exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral des del 1484 fins a la data de la seva mort A la capital de la Llombardia compaginà la tasca a la catedral amb el servei com a cantor a la capella de Ludovico Sforza Gaudí d’un ampli reconeixement social per part dels seus contemporanis…

Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…

Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre la companyia…

Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort del seu…

Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940, n’obtingué el professorat el 1945 Rebé una beca Amigó Cuyàs per a residir a París 1948 i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma 1952 L’any 1955 formà el  Grup Taüll Exposà per primer cop el 1947 en una collectiva a Barcelona i l’any següent participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid L’any 1959 participà a la V Biennal de São Paulo Posteriorment exposà a Barcelona Sala Gaspar, 1957 i 1988, Sala Dau al Set, 1981, 1984 i a Estocolm, Londres, Copenhaguen, Madrid i altres ciutats europees, i…