Resultats de la cerca

Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris Mundo Diario , Estafeta literaria , Correo Catalán  i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista Gal Art  i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’Ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com a literat intervingué en…

Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo  i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad  1906, La Veu de Catalunya i El Imperial  de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia  1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle,  i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila József També ha…

Poeta romàntic, fou deportat a Sibèria perquè participà en la insurrecció dels decabristes del 1825 Artista polifacètic, amb preocupacions socials i d’una certa tendència paneslavista en una primera època, es dedicà a la novella i a l’assaig filosòfic Russkije xnoci , ‘Nits russes’, 1844, a la poesia l’almanac Mnemosina , 1824-25 i a la literatura de ficció Kosmodrama , 1840 Salamandra , 1842 La novella 4338 god ‘L’any 4338’, 1926 és una de les primeres obres utòpiques russes Conreà el gènere històric Iordan Bruno i P'otr Aretino Sebastian Bakh Participà en la fundació dels conservatoris…

Com a teòric del moviment revolucionari dels narodniki populisme tingué una gran influència entre els intellectuals russos de l’època Enemic del determinisme històric, donà molta importància a l’"heroi” intellectual com a dirigent revolucionari de les masses

Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…

Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí  1918, Terramar  1919-20, de Sitges, Monitor  1921-23, L’Amic de les Arts  especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927,…

Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional  1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio  1844-45 i El Ángel Exterminador  1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a…