Resultats de la cerca

Les principals línies d’investigació d’aquesta institució són l’envelliment de la població, la família, la fecunditat, la morbiditat, la urbanització, les minories ètniques i els temes mediambientals relacionats directament amb la població Els darrers anys, l’interès per l’anàlisi dels moviments migratoris ha afavorit la creació d’un departament destinat a l’estudi de les migracions i el desenvolupament Hom ha creat també un departament per a l’estudi del benestar dels infants L’Office of Population Research manté actives diverses bases de dades relacionades amb moviments…

Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus…

Estudià amb Bartolomé Ramos de Pareja durant l’estada d’aquest a Bolonya, on publicà el seu tractat Musica practica l’any 1482 Es convertí en un defensor del seu mestre en diversos opuscles publicats quan aquest fou atacat per les seves teories Honesta defensio 1491, Dilucide, et probatissime demonstratione 1521 i Errori di Franchino Gaffurio 1521, els dos darrers contra les crítiques de F Gaffurio Des del 1505 treballà a la catedral bolonyesa de San Petronio com a mestre de cant, lloc que obtingué formalment l’any 1512 El 1531 publicà Tractato de musica Tan sols es coneixen sis…

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor…

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…

Debutà en la màxima categoria amb el Club Natació Barcelona Guanyà tres Lligues 2002, 2004, 2005, cinc Copes del Rei 1999, 2002, 2003, 2011, 2012 i una Copa LEN 2004 Juga amb el CN Terrassa Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, en els dos darrers dels quals obtingué diploma olímpic, en els Campionats del Món 2007, 2009, 2011, on aconseguí les medalles de bronze 2007 i d’argent 2009, i en l’europeu 2006, on obtingué el bronze També disputà els Jocs Mediterranis d’Almeria 2005 i de Pescara 2009, on es proclamà…