Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Riccardo Giacconi
Física
Físic nord-americà d’origen italià.
Es doctorà a la Universitat de Milà 1958, on fou professor ajudant fins el 1956, que marxà als Estats Units, on fou professor a les universitats d’Indiana i Princeton El 1959 s’incorporà a l’American Science & Engineering Inc de Cambridge Massachusetts, empresa de la qual fou vicepresident El 1973 passà a ser vicedirector del departament d’astrofísica d’altes energies del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge i fou també professor d’astronomia a la Universitat de Harvard Posteriorment fou director del Space Telescope Science Institute de la Universitat Johns Hopkins de…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…
Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat
Arxiu que aplega la documentació del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.
L’edifici té una superfície de 2 000 m 2 , una capacitat per a 1 000 m lineals de documentació, installacions alimentades per energia solar, un disseny adaptat a les necessitats de preservació dels documents i disposa d’un sistema de gestió de la documentació aplicable a la documentació activa, a la semiactiva i a la històrica La documentació, distribuïda en tres grans conjunts de volum i importància desiguals fons municipal, fons privats i colleccions documentals, es complementa amb una hemeroteca i una biblioteca El fons municipal comprèn els gairebé 9 000 m lineals de…
Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Museu de Barcelona.
Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu de les Puntes, que n'esdevingué una secció L’any 1993, s’hi…
El Molino

El Molino
© Bopbaa / Eva Serrats
Teatre
Teatre i cafè concert de Barcelona, situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.
Fou construït damunt el solar d’una guingueta anomenada La Pajarera, on, a la darreria del segle XIX, s’oferien espectacles de varietats Inicialment ~1909 s’anomenà Petit Palais més tard, Petit Moulin Rouge, i, des del 1916, Moulin Rouge El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual Fou molt popular a diversos nivells socials pels seus espectacles de tipus eròtic El 1957 hom hi filmà El último cuplé , de Juan de Orduña El 1997, la fallida de l’empresa propietària, New Mill, provocà el tancament del local Al juliol del 2008 s'iniciaren els treballs de recuperació i renovació del local per…
Kima Guitart
Art
Artista tèxtil, dissenyadora i artesana.
Filla d’una modista, al taller de la seva mare descobrí la seda i els seus secrets Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1966-69, i amplià els seus coneixements inicials a l’Istituto d’Arte di Porta Romana de Florència 1970, al Litza Bain Atelier de París 1971 i a la Parson´s School - Fashion Institute of Technology 1982 i el FIT 1983 de Nova York A la capital francesa aprengué les tècniques tradicionals xineses de pintura sobre seda i fou a Nova York on estudià primer noves tècniques d’estampació katazome i, l’any següent, patronatge Per ampliar els seus coneixements artístics…
Antoni Serra i Fiter
Gerro de porcellana, d' Antoni Serra i Fiter
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de…
José Corredor-Matheos
Literatura catalana
Crític d’art, poeta en llengua castellana i traductor.
Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina